Benvolguts amics meus tots!
Aquest blog està, diríem, mort, kaput, dead, morti, muerto, nekrós, död... (bé ja m'he cansat de fer servir el "translator"). La veritat és que els seus seguidors l'aclamen contínuament però no hi ha manera que la gent s'hi animi. Es tracta d'un suport a distància, amb l'ànima. Suposo que la qüestió és tan intrínseca que té una difícil solució. Diria, més aviat, sostinc, que la mandra és la mare dels ous, que ens deixa postrats en la més gran de les conjuncions inanimades de la vida (oh, paraules de buida sonoritat!!!)
Ara, després d'un bon temps, penso que potser la causa de tot són les mamelles. Aquelles que estan a la capcelera, crec que fereixen masses sensibilitats, o potser perquè precisament no estan operades.
Bé, una patada al cul a tots i una abraçada del pesat i únic escritpor del blog.
òscar
