domingo, 25 de marzo de 2012
domingo, 18 de marzo de 2012
ES FA LLARG ESPERAR
quan s'espera que vindrà el pitjor
i que trista i que llarga és l'espera
quan s'espera la mort de l'amor.
Quan s'espera que tot ja s'acabi
per tot d'una tornar a començar
quan s'espera que el món tot s'enfonsi
per tornar-lo a edificar,
es fa llarg, es fa llarg esperar.
I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se'n va,
i es fa fosc esperar cada dia
perquè el sol no se'n vol anar mai
perquè els dies se'n van sense pressa
i les hores no volen fugir
perquè esperes, i esperes, i esperes
i vols demà, però encara és ahir,
es fa trist, es fa trist esperar!
I es fan lents els matins i les tardes
quan l'espera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les llargues lentes tardes
perquè et sens amb el cor ensopit,
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confós
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós,
es fa fosc, es fa fosc esperar!
I es fan grises les hores d'espera
quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan llargues les grises esperes
quan la fi sents a prop per tots dos
quan fa dies que ni xiules ni cantes
i fa temps que vas fer l'últim somrís
quan al cor sents la mort i t'espantes
al pensar potser és l'últim avís,
es fa gris, es fa gris esperar!
sábado, 17 de marzo de 2012
Esperem...
Esperem que succeixi no se sap què. Esperem que algú truqui a la porta de casa nostra i ens doni la mà, ens faci una abraçada i ens porti el cel en safata. Esperem que els problemes s’esvaeixin d’una vegada per totes. Esperem que l’espera no sigui tan feixugua. Esperem un petó. Esperem una carícia. Esperem que es faci de dia, de nit. Esperem que demà sigui un dia millor, un dia feliç, un dia radiant. Esperem, segur, ser millor persona. Esperem la mirada d’uns ulls clars. Esperem, esperem, esperem, i potser, esperem que finalment un cop de vent se'ns emporti.
FOLIO
domingo, 4 de marzo de 2012
(… ) De todo aquello aún me quedan secuelas que debo subsanar, pero con la maldita memoria que tengo puede que al final no sea necesario hacer ningún esfuerzo. Es cierto que supuso un punto y aparte en mi vida, y por esa razón no quiero, ni debo, despreciar su verdadera importancia. El camino que se presentaba frente a mí, largo y sinuoso, me ofrecía una justificación para actuar como lo hice. Al final, no hay más verdad que la que uno cree, y Pastora Blanca dijo una vez que debía tener paciencia y esperar que el día se hiciera noche. La espera se mece en la cuna de los que creen en un desenlace, y aunque sea predecible que haya una sucesión de hechos, no tengo ni la menor sospecha, y aún menos la certeza, que eso se haga realidad. Echo de menos las charlas que teníamos los dos cada tarde antes de caer en manos del abominable cojín de plumas blancas y de putas mojigatas a las que quería ver desnudas y, por puro desdén, desatar los sentidos. Pastora me otorgaba el beneficio de la duda, por eso la quería tanto, la quería hasta morir. (…)
[trozo de "Me dijo Pastora Blanca"]
òscar
jueves, 1 de marzo de 2012
Triantologia de haikus
DAVID NOGUERA