He tornat, sí, una petita estona, però he tornat i m'ha sorprès el que havia escrit en la darrera entrada d'aquest blog. No puc estar més d'acord amb el que vaig escriure, és la mateixa sensació que tinc ara mateix. La meva veritat nua, veritat.
A vegades em nego a que res s'acabi, tot i que això sempre acaba passant, però m'hi resisteixo. És per això que torno a escriure encara que siguin quatre línies per saber que estic aquí. Aquí i ara. L'espai de Paitoons, un racó on havíem gaudit uns bons amics que els hi agradava la literatura i allò que en diuen art. Bé, no vull ser ni pesat ni semblar un sentimental a cavall del temps. Potser ja en tinc prou si em llegeix el meu altre jo, aquell a qui li estic dedicant, en jornades molt espaiades i de tant en tant, la novel.la "Me lo dijo Pastora", un exemple d'allò que en podem dir desdoblament de personalitat. Aquella que sovint crec que tinc i em sobrepassa l'enteniment. No hi ha fredor, hi ha un altre que es munta en el tren dels ulls grans i oberts, sense dir res. L'assossec d'un mentider. No el vull foragitar perquè és l'únic que em segueix arreu i, tot i que em defrauda quasi ben bé sempre, està a la vora meva, fins i tot quan no el vull ni veure. L'amic de debò, que en parlava aquell? Potser.
Au vinga, fins un altre companys!!!
