No tinc paraules per poder definir l'estat de l'emoció que m'envaeix quan intercalo l'agost de l'harmonia i el desig d'una nit atapeïda d'atreviment i una llarga conversa.
En la soledat del somni, crec que ja és hora que l'altra veu s'imposi. Ja no hi ha secrets, llavors, esperaré que sigui el moment.
No tinc esma, no.
Ells no tenen raó, ho sé i intento explicar-ho.
Xiula el tren que va des de l'infinit a la vora de la teva platja.

Hola a tots:

finalment el dijous 23 de maig a les 19.30 hrs a l'Escola Vedruna-Gràcia, presentarem el llibre "Vuit relats curts en un cercle". Un seguit de vuit històries encadenades per un fil, potser invisible, però que resultarà cabdal en cadascun dels protagonistes. Ells, aliens al que representen, es cabussen en un mar d'incògnites sovint absurdes. A partir de fets suposadament normals, es van introduint en un món que els obliga a seguir per camins que fins llavors no s'havien plantejat mai caminar. Abaixar el cap, no tornar mai enrera, no tenir cap certesa de res, esperar que no es faci de dia... Fets que alguns d'aquests personatges no podran sortejar, tot i intentar-ho amb totes les seves forces.
La roda del ratolí s'empassarà a aquells qui gosin entrar en ella. El temps, tan sever amb els pobres captius, no resoldrà cap situació, ans al contrari, desfarà qualsevol il·lusió, per petita que sigui...

"Cada dia em pregunto si no serà una bogeria incompleta la que em permet viure una mica més. La realitat sovint és una grolleria que, al cap i a la fi, se’m representa com l’únic recurs per saber si existeix un passat, un present i, potser, un futur. Amb tot, renego d’ella, i a vegades intento superar-la mitjançant qualsevol tipus de fantasia o somni, però no puc aconseguir-ho, mai ho faig, mai."

Vuit relats que ja no són conscients de formar part del mateix relat, perquè han decidit divagar en la dissort de l'ambigüitat que dóna el no saber decidir què fer.


òscar