Aquell dia

Deso el moviment que fa el vent
en un anar i venir capriciós i que el desig arrela en la
fotesa
d'un instant.
Destrio les hores en petons
fugissers
al voltant d'una sola paraula.
Reprenc l'alè d'aquella
veritat
nua de records,
absurd escull de la tristesa.
Diria que estem allí on volies
ser...
aquell dia, tu i jo, i
l'amor.

Jo

Jo, que per damunt de tot estimo la veritat, vull alçar-me i sentir el vent fresc de cara, deslligar-me les mans i besar la llibertat.
Ara, que ens volen tancar les portes, acompanyat per l'odi inconscient de la gentada que darrere d'uns pocs ignorants volen anihilar la nostra manera de fer, tinc a la gola un nus i no puc fer més que dir:

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Analogia dels fets (provisional 2)

Dani va sentir una fiblada a les parpelles i va tancar els ulls.
De sobte va caure al terra.
Per uns instants va sentir l'alenada d'una gentada que s'atansava. Es va protegir la cara amb els braços però no va succeir res. No va venir ningú. La bafarada d'aire calent venia de la porta del bar i provenia del metro.
Estava sol i a terra.
Vinga noi, aixecat. La veu del cambrer des de darrera la barra del bar va sortir trencada, amorteïda pel soroll que havia al seu costat. La veu va seguir dient, Olívia t'espera a l'andana del metro, diu que fa massa estona que s'espera.
Olívia!, va cridar Dani. No podia ser, com redimonis podia saber aquell brètol de cambrer que la seva nòvia Olívia l'estava esperant, i precisament a l'andana del metro.
De cop, Dani estava davant de la cervesa de nou i sense poder obrir la boca.
De cop, Dani estava davant d'un bloc on no hi havia res escrit.
De cop, Dani va regirar la butxaca del seu pantaló, però no tenia l'encenedor.
Havien passat masses coses des que havia decidit que volia plegar amb l'Olívia i ara tornava al punt d'inici. Però no. No era així, perquè Dani sabia que allò era impossible...

Analogia dels fets (provisional)

Dani va agafar l'encenedor, el va mirar com si no l'hagués vist mai, i va tornar-lo a amagar a la butxaca del seu pantaló. Aquell encenedor li recordava Olívia, la seva nòvia de tota la vida.
Ara, en aquell bar, al costat de l'estació del metro, no podia aguantar ni tan sols la mirada d'aquell inofensiu encenedor, la veritat és que no podia aguantar la mirada a qualsevol cosa que li fes recordar a ella. Ni tan sols un encenedor!
Dani havia decidit que la deixaria, que la seva història amb ella s'havia acaba per sempre. Però no tenia ni idea de com li diria. Havien passat masses anys perquè tot allò s'acabés així, de cop i volta.
El bar del metro estava ple de gent que anava i venia sense parar, sense mirar, sense parlar, sense... viure. El bar del metro era un lloc de pas, un punt d'inflexió curt i miserable en un esdevenir rutinari, cap a la feina o cap a qualsevol lloc.
Aquella situació el tenia immobilitzat. Dani era un home de poca esma, i deixar a Olívia era un pas molt important i difiícil.
Dani tenia por...
Dani estava mig perdut.
Dani va demanar una altra cervesa i el cambrer no li va mirar ni a la cara. A fora feia humitat i fred, a fora les persones eren engolides per una boca negra i sorollosa. La boca del metro, gran i ample. A fora havia dones, homes, algun nen, algun pidolaire despistat, a fora la humitat s'escampava arreu com un llangardaix per les escletxes d'una pared.
No puc fer-li això, es deia Dani una i mil vegades. I ben pensat era una qüestió bastant difícil, perquè fer era una paraula màgica per a ell. En realitat Dani era home de poques paraules, i encara menys, fets. Un tros d'ase, dirien alguns, un savi, dirien uns altres, per allò de que el silenci és un símptome de saviesa. Però ben mirat, era un home que no sobresurtia mai. Una línia ben plana.
Dani es va quedar mirant una estona la cervesa que tenia al davant i es va posar millor l'encenedor a la butxaca, li estava fent mal en un colló.Aquesta situació me'ls està tocant massa!, va pensar.
Tenia que anar a veure Olívia, era necessari perquè allargar aquella agonia el feia patir massa, i ell patir, el que se'n diu patir, no volia fer-ho per res del món.

(tros de "Analogia dels fets") [títol provisional]