Analogia dels fets (provisional)

Dani va agafar l'encenedor, el va mirar com si no l'hagués vist mai, i va tornar-lo a amagar a la butxaca del seu pantaló. Aquell encenedor li recordava Olívia, la seva nòvia de tota la vida.
Ara, en aquell bar, al costat de l'estació del metro, no podia aguantar ni tan sols la mirada d'aquell inofensiu encenedor, la veritat és que no podia aguantar la mirada a qualsevol cosa que li fes recordar a ella. Ni tan sols un encenedor!
Dani havia decidit que la deixaria, que la seva història amb ella s'havia acaba per sempre. Però no tenia ni idea de com li diria. Havien passat masses anys perquè tot allò s'acabés així, de cop i volta.
El bar del metro estava ple de gent que anava i venia sense parar, sense mirar, sense parlar, sense... viure. El bar del metro era un lloc de pas, un punt d'inflexió curt i miserable en un esdevenir rutinari, cap a la feina o cap a qualsevol lloc.
Aquella situació el tenia immobilitzat. Dani era un home de poca esma, i deixar a Olívia era un pas molt important i difiícil.
Dani tenia por...
Dani estava mig perdut.
Dani va demanar una altra cervesa i el cambrer no li va mirar ni a la cara. A fora feia humitat i fred, a fora les persones eren engolides per una boca negra i sorollosa. La boca del metro, gran i ample. A fora havia dones, homes, algun nen, algun pidolaire despistat, a fora la humitat s'escampava arreu com un llangardaix per les escletxes d'una pared.
No puc fer-li això, es deia Dani una i mil vegades. I ben pensat era una qüestió bastant difícil, perquè fer era una paraula màgica per a ell. En realitat Dani era home de poques paraules, i encara menys, fets. Un tros d'ase, dirien alguns, un savi, dirien uns altres, per allò de que el silenci és un símptome de saviesa. Però ben mirat, era un home que no sobresurtia mai. Una línia ben plana.
Dani es va quedar mirant una estona la cervesa que tenia al davant i es va posar millor l'encenedor a la butxaca, li estava fent mal en un colló.Aquesta situació me'ls està tocant massa!, va pensar.
Tenia que anar a veure Olívia, era necessari perquè allargar aquella agonia el feia patir massa, i ell patir, el que se'n diu patir, no volia fer-ho per res del món.

(tros de "Analogia dels fets") [títol provisional]