24-11-2018
Des de sempre la indiferència ha estat present a la meva vida. A tot hora. Tot el que faig no és ni bo ni dolent, solament és. M'he acostumat, però no m'agrada. A qui li podria agradar que no li facin cap mena de cas? A mi, no.
És hora d'admetre, però, la tossuda realitat. El forat negre és tan profund com sabut. Constatada la realitat és el moment de saber que potser no és gaire raonable seguir picant la mateixa pedra. Així doncs, aquest blog deixa de ser una finestra, la meva finestra. La tanco perquè fa fred, massa fred.