No tinc paraules per poder definir l'estat de l'emoció que m'envaeix quan intercalo l'agost de l'harmonia i el desig d'una nit atapeïda d'atreviment i una llarga conversa.
En la soledat del somni, crec que ja és hora que l'altra veu s'imposi. Ja no hi ha secrets, llavors, esperaré que sigui el moment.
No tinc esma, no.
Ells no tenen raó, ho sé i intento explicar-ho.
Xiula el tren que va des de l'infinit a la vora de la teva platja.