Bé, després de tant temps estic aquí de nou, no per gaire, però. Solament dir-vos que des que vaig deixar d'escriure en aquest bloc les coses han anat bastant bé. O sigui, estic dempeus, que és, al cap i a la fi, el que importa. Dempeus per veure i escoltar tota l'agonia i esplendor que es viu en aquests moments. Dempeus per veure als meus com creixen i viuen la seva vida. Dempeus per estar ara aquí. Dempeus per tornar-me a jeure. Dempeus..., bé, per tot.


En realitat com deia aquell "Calla, i segueix remant", però almenys diria jo, remem lliures.