sábado, 17 de marzo de 2012

Esperem...

Esperem que succeixi no se sap què. Esperem que algú truqui a la porta de casa nostra i ens doni la mà, ens faci una abraçada i ens porti el cel en safata. Esperem que els problemes s’esvaeixin d’una vegada per totes. Esperem que l’espera no sigui tan feixugua. Esperem un petó. Esperem una carícia. Esperem que es faci de dia, de nit. Esperem que demà sigui un dia millor, un dia feliç, un dia radiant. Esperem, segur, ser millor persona. Esperem la mirada d’uns ulls clars. Esperem, esperem, esperem, i potser, esperem que finalment un cop de vent se'ns emporti.


No hay comentarios:

Publicar un comentario