Jo era el de sempre jusqu'a l'assassin de tots els segons va fer el que havia de fer... trobar el camí du temps perdu, mais tous les autres yeuxs ils l'ont fait le necessaire pour vivre un trosset, l'instant que fes tornar al principi.
C'est un point en el qual no he de procurar no caure jamais, pourquoi és avançar esdeveniments que ja tenen el seu curs, i no cal avançar-los, és absurd.
Ara, després de toute l'experience qui a transcendu a la mateixa existence, c'est vrai que j'ai, mon amie, he d'apartar-me. No espero pas comprensió.
Ells i jo, mantenim la distance...