Sobre la manifestació de l'11 de setembre 2012:

Si de tots n'he d'agafar un que sigui el que em doni un present i un futur ple de llibertat. Si ens equivoquessim el  preu, per a ser justos, seria massa car. Tots aquests que pregonen amb tanta i tanta xerrameca, i aquí incloc als que van amb rastes i els qui van amb corbata, són els vertaders murs que ens impedeixen anar endavant i créixer. Masses senyeres ens fan ombra, masses paraules "suades", masses "ismes", ells, joves i vells, es creuen els salvadors, i en realitat ens hauríem de salvar d'ells!!!

Cal tenir un xic de valor, perquè la veritat no la trobarem mai a la tassa del vàter.

Quan assolirem la nit que ens abeurarà fins l'infinit d'una gola assedegada? Quan desarem la ràbia en el calaix de l'oblit? Quan les nostres mirades s'alçaran per trobar la tranquil·litat?

Al final, ells potser ens donin allò que mai hem volgut, i aleshores haurem d'anar en el vaixell d'aquell que l'anomenàven Noè.

No siguem els "animals" que pujem a bord de l'exasperació, tota aquesta humiliació pot esperar, no cal que ens afanyem, ells s'atansen sols. Per què no els deixem de banda? Tenim història, idioma, cultura i, sobretot, persones que ho poden impedir.
Som allò que segurament no hem somiat ser mai i que no sabem aprofitar.

Ells no ho saben, i molts de nosaltres tampoc.

Un català que ho sent (no sé si amb això n'hi ha prou) i a més no suporta els que diu que són germans i en realitat són uns "trepas" (ja m'enteneu).