La paciència dels que ja no poden esperar més s'està esgotant per segons. Llàstima que aquests mateixos segons s'hagin transformat en una línia recta que es desfà a l'infinit. Avui és dissabte, saps què et dic, anem a la platja aquesta tarda, sembla que fa bo i no tenim altra cosa que fer. El dilluns ja tornarem a rebregar el destí, però de moment deixarem les paraules penjades a l'armari, allí segur que no fan nosa. Per fi podrem tenir la seguretat que no farem tard. La dificultat és massa a prop i pot empassar-nos del tot. Ja t'ho deia jo, ja.

Adéu colla de matats!!!